Les col·lectivitzacions cerveseres del 36...

Avui cedeixo l'espai del bloc per a la publicació d'un interessant article del company i amic Mikel Rius. Espero que sigui del vostre agrad. Salut i birra!

Foto de Toni Hervás

"Hay que recuperar, mantener y transmitir la memoria histórica, porque se empieza por el olvido y se termina en la indiferencia" José Saramago.

Aquest petit escrit neix d'un tweet del perfil públic de Moritz (Moritz & Història: Sabies que durant la guerra civil la Fàbrica Moritz es va col·lectivitzar?). Em va recordar la lectura sobre el mateix tema al llibre "125 anys de Damm" i la cerca posterior que vaig fer en el seu dia d'altres casos semblants.

Des del món artesanal massa sovint s'adopta un discurs crític-agressiu amb les empreses conegudes com a industrials. Dóna per un altre article (o llibre) explicar el per què hem de vendre les bondats del nostre producte sense menystenir el dels demés. Sense entrar en apreciacions de la seva cervesa, ningú pot negar la història i patrimoni que tenen aquestes empreses nascudes a mitjans del segle XIX. No es mereix el nom de cerveser qui no s'emocioni visitant la Fàbrica de Moritz del carrer Sant Antoni, davant d'aquells dipòsits gegants de formigó tot imaginant-se la vida d'aquells cervesers d'antuvi.

La nostra història té molts punts foscos; no tant per obscurs, sinó per poc estudiats. L'autoorganització obrera per gestionar els mitjans productius és un exemple més de caiguda en l'oblit d'un període apassionant, gràcies a vora 40 anys de franquisme i una transició especialment oblidadissa amb allò que no convé. Serveixi d'exemple del tracte que es rebia el retall adjunt de La Vanguardia del 16 d'agost de 1941, on es publica la noticia en l'apartat "Detención de rojos" de l'arrest de Valerio Sorolla, acusat de formar part del comitè revolucionari de l'empresa Cerveza Moritz S.A.

El ja mencionat llibre de '125 anys de Damm' (descàrrega gratuïta aquí) dedica un capítol sencer al temps de guerra, fent equilibris per evitar centrar-se només en el que succeïa a la realitat de l'empresa i voler mantenir viu el Consell d'Administració que els antics propietaris mantenien fictíciament a despatxos d'advocats. De tots és conegut l'origen falangista de l'actual família propietària de Damm. Tot i això, i per no faltar a la veritat, haig de dir que m'esperava un tractament més tendenciós del període de control popular de la fàbrica. Manté quelcom semblant a la neutralitat; felicitats als responsables de l'edició.

Tanmateix, és difícil ser crític amb el balanç d'aquells tres anys que deurien ser els més intensos i passionals de tota la història de l'empresa. Els números de producció i vendes afirmen que l'any 1937 (ja en ple control obrer) va ser el de major producció de la història de l'empresa fins llavors i que, en acabar la guerra, la fàbrica seguia preparada per seguir produint al màxim nivell. Però també és important fer una valoració social del projecte col·lectiu: es van igualar sous, fos quina fos la tasca desenvolupada; es va introduir assegurança mèdica i la jubilació als 60 anys. Alhora, es va crear una biblioteca, sala d'esports i menjador popular. Una plantilla de vora 600 cooperativistes va mantenir més de 100 sous de companys que estaven lluitant al front. Es van establir vincles amb les col·lectivitzacions agràries de Lleida i l'Aragó. I moltes altres mesures que es troben a fonts vinculades a la memòria històrica de l'anarcosindicalisme (CNT). No us perdeu la història de Benet Pasanau.

Una cerca a nivell d'usuari aficionat no ha donat gaire llum sobre la col·lectivització de Moritz. Al seu web és una simple frase d'una gran infografia. La majoria de referències trobades parlen del projecte comú "Industria Maltera y Cervecera Catalana", on es van unir Damm, Moritz i La Bohemia (malteria encara existent, que actualment proveex de malts a Damm). Passa quelcom similar amb altres cerveseres, en aquest cas espanyoles, com Mahou o El Águila. Costa força trobar-ne informació al respecte. Si algú sap on trobar més documentació, li agrairé que ho comparteixi.

El futur cerveser l'estem escrivint entre tots. Recuperem la nostra història col·lectiva, de la qual hem de sentir-nos-en orgullosos: aquella època en que els obrers van agafar les regnes de les seves vides i es van posar a fer un món nou. Segur, i sense cap mena de dubte, que el primer glop del primer lot sortit d'algun fermentador rebatejat com Germinal, va ser el millor glop de cervesa que havien tastat mai.

Mikel Rius i Vicente.