It's not about beer, it's about friendship
L'entrada d'avui és del meu company i amic Mikel Rius, a qui li cedeixo el bloc per tal d'habilitar-li un espai on poder publicar una reflexió sobre el seu pas per la primera edició del Leuven Innovation Beer Festival. Salut i birra!
L'André és cerveser, tot i que ell preferiria que el presentés com a granger. Fa poc més de cinc anys van decidir fer una cervesera dins la granja familiar, amb criteris de proximitat i sostenibilitat. L'objectiu és generar a la granja tota la matèria primera necessària per fer cervesa. Fins i tot, a nivell energètic. El projecte es diu Hof ten Dormaal, fan unes cerveses increïblement bones i faries bé de tastar-les si mai en tens l'ocasió.
La passada nit de reis, la seva família va tenir un nefast regal: part de la fàbrica es va cremar, destrossant l'embotelladora i el sostre d'aquella part de la granja. Per sort, no va haver-hi cap desgràcia personal, que podria haver passat estant com està la vivenda de la família a escassos metres. L'André encara s'emociona quan ho explica i nosaltres a l'escoltar-ho. Impossible no estar corprès, sentint la història dins la nau sense sostre i rodejat encara de l'olor a cremat.
L'André és home de paraula. Amb el BBF la va mantenir, i al poc temps estava amb nosaltres donant una xerrada sincera i directa que va ser una de les més celebrades i recordades de l'edició d'enguany. També la va mantenir amb si mateix i no va deixar d'organitzar la primera edició del Leuven Innovation Beer Festival a finals del mes passat. Nosaltres, com tants altres, vàrem acceptar encantats la invitació i allà que hi anàrem.
Ha estat un viatge compartit. El festival ha nascut amb l'objectiu d'agrupar les cerveseres més innovadores del sector, i de Catalunya no van dubtar a convidar a Ales Agullons. No descobriré, crec, a cap lector d'aquest bloc els mèrits propis que han fet, guanyats a pols per ser considerats com a tals. Així, dos dies abans, pujàvem a la furgoneta de na Montse i en Carlos per fer més de 1.300 km de carretera, que van permetre'ns compartir converses, projectes, reptes, dubtes i simples bones estones.
El seu projecte és únic, pràcticament irreproduïble. Molts cops se n'ha parlat destacant totes aquelles parts maques, brillants, gairebé màgiques. Però poc es parla de la duresa i privacions que comporta. Ells no pretenen ser ni model ni exemple de res, ni de ningú. Han creat el seu camí amb honradesa i coherència. Tanmateix, està bé fer-se la fotografia sencera i no quedarse només en el romanticisme de la part amable de la pel∙lícula.
Divendres vàrem compartir visites i taules amb uns quants amics seus: Brasserie de La Senne, Moeder Lambic i Brasserie Cantillon. Vam anar a llocs que ja havíem tingut ocasió de visitar en anteriors viatges a Brussel·les, però no amb el gust de compartir conversa relaxada amb alguns del seus artífexs. Van sortir un munt d'anècdotes, històries i opinions que queden en l'àmbit privat del moment. El més important, però, és quedar-se amb la convicció que el més important és transmetre l'estima per la cervesa i una forma de fer en que les persones queden sempre per davant del negoci.
El mateix podríem dir d'un munt de converses amb la resta de cervesers presents al festival, l'endemà, en què hi havia una jornada orientada a confraternitzar. O millor dit, donar temps a vells i nous amics perquè xerressin tranquilament sense l'estrès d'un festival. És un goig veure perfils que defineixes com a bones persones de llocs tan llunyans i amb una passió igual que la teva.
El festival va ser fantàstic. L'expressió 'fer-te sentir com a casa' la família Janssens l'ha dut a un extrem pràcticament desconegut. Parlo dels cervesers, però també dels voluntaris i del públic. I això es nota en l'atmòsfera que es crea en un esdeveniment. Ales Agullons, com no, va sorprendre i agradar a un bon gruix de curiosos que s'apropàven. Duien una bona selecció de Barrica, Setembre i Pale Ales de la casa: Pura Pale i Saitrei. No cal que us digui gaire més: fantàstiques totes elles.
Per la nostra part vàrem posar el granet de sorra donant una conferència que duia per nom "The Spanish Beer Explosion. All about innovation". Veient la sala plena amb gent de peu, i amb les preguntes i felicitacions posteriors, podem dir que va agradar i força. Mèrit de tot un sector actiu i innovador que està cridant l'atenció a arreu. Un sector, a més, en què podem sentir-nos orgullosos del fet que segueix manant el companyerisme i la voluntat de tirar-ho tot endavant col∙lectivament. De nou, una forma de fer i de ser.
Les llums de l'antiga fàbrica de cervesa es van apagar. Només ens quedava desfer els 1.300 km, arribar de matinada a Barcelona, abraçar-nos amb en Carlos i na Montse i pensar allò de "It's not about beer, it's about friendship".
Mikel Rius i Vicente.
El present article forma part d'una trilogia respecte a la participació d'Ales Agullons i el Barcelona Beer Festival el Leuven Innovation Beer Festival. Pots llegir les altres dues parts a Lúpuloadicto i a Humulus Lupulus.
Què bonic! Venint del món de les Finances Ètiques, on tothom treballem de manera cooperativa i no competitiva per fer créixer el sector, em sento també mooolt identificat amb aquest tarannà del món cerveser, o si més no d'una grandíssima part del món cerveser! Això em fa sentir orgullós i confiat que hi ha altres maneres de fer les coses i d'aconseguir un món més just, sostenible, i amb grans cerveses per gaudir de l'amistat! :-)
ResponderEliminarMoltes gràcies, i que continuï així! ;-)
Gràcies David! Com a soci de projectes de banca ètica per mi també és una alegria quan es produeixen sinèrgies entre tots dos mons. N'hi ha, i més q n'hi haurà! Salut!
ResponderEliminar